Des dels seus orígens, l'ésser humà ha cercat entendre el seu entorn i explicar els fenòmens que el configuren. Figures com Tales i Anaximandre van ser dels primers pensadors que van qüestionar les explicacions mitològiques basades en els capricis dels déus, i van començar a utilitzar la geometria com a eina per desxifrar els secrets de l'univers. Les seves hipòtesis i les dels seus contemporanis del món grec antic, van ser posteriorment acceptades o refutades, transformant les concepcions preconcebudes i obrint noves vies per a la recerca i el coneixement. Alguns dels raonaments proposats pels grecs van influir en grans descobriments científics. El model heliocèntric de Nicolau Copèrnic, formulat més de 1700 anys després, o la definició del metre per part de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1791 en són dos exemples. En aquesta presentació, explorarem com el concepte de Cosmos ha anat evolucionant gràcies a la geometria, i com aquesta disciplina continua essent essencial per al desenvolupament tecnològic de la nostra societat.
Quim Tarradas és llicenciat en Matemàtiques per la UAB. Ha estat president de l'Associació d'Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines. Des dels seus inicis, ha estat involucrat en el MMACA, Associació per promoure i crear un Museu de Matemàtiques a Catalunya, i en l'actualitat n’és el seu vicepresident. Des del 1999, ha impartit classes de matemàtiques en diversos instituts i, des de fa quatre anys, és professor de matemàtiques a l'Institut de Celrà. També ha realitzat cursos com a formador de mestres i professors, i és coordinador del grup de treball del MMACA a l'ICE de la UdG. Actualment combina la docència amb la tasca d'engegar una seu del MMACA a la ciutat de Girona, responsabilitat compartida amb els seus companys del MMACA i de l'ICE de la UdG, i amb la col·laboració del Departament d'Educació i Formació Professional, de l'Ajuntament de Girona i de la Diputació de Girona.